Interactivitat i lectoautors

En l’oralitat el comportament dels oients ajudava al narrador a aprofundir o allargar més o menys la narració i a la vegada li estimulava la creativitat. Amb l’escriptura, al perdre la veu directa del narrador, tot i que el lector creï el seu món propi a partir del relat llegit i la seva visió no coincideixi amb l’autor, no té possibilitat d’afectar al text, és doncs un autor sense possibilitats d’escriptura. En canvi, la tecnologia segons Moreno, ens regala la figura del lectoautor, ja que el que és digital es pot transformar i permet la interactivitat que ens apropa més al coautor de l’oralitat que al lector de llibres.. Els nivells d’interactivitat que es pot aconseguir amb un text digital és molt superior als graus de participació formulats per l’autor als lectoautors. Així , seguint amb Moreno, la participació es pot classificar en tres tipus: la selectiva en la que el receptor escull l’ordre i la duració però no fa cap transformació del text aportat per l’autor. És el mateix que es podria fer amb un llibre, en el qual a través de l’ índex esculls el tema que t’interessa però no pots variar el contingut. La participació transformativa, en la que l’usuari no sols pot triar els temes que permeti l’autor, sinó que també pot transformar-los. Així l’autor ens proposa possibilitats de canvis d’escenari i personatges que poden enriquir la narració, però no es pot variar la trama que ell ha marcat. En canvi, la participació constructiva ens permet seleccionar, transformar i construir noves propostes que l’autor no tenia previstes, i és aquesta participació la que permet la realització plena del lectoautor. Tant els autors com els lectoautors s’han d’anar adaptant a la nova escriptura i no sempre és fàcil canviar formes de lectura de segles. Ens caldrà un gran esforç a tots plegats. Moreno, Isidro. Escritura hipermèdia y lectoautores. Universidad Complutense de Madrid.