La revolució de la informació i el soft power

Amb els avenços que es produeixen en les TIC, i les capacitats que ens ofereixen les xarxes se’ns planteja la possibilitat d’arribar a un món més democràtic, solidari i global. Però el desenvolupament de la tecnologia no ha estat orientat en aquest sentit, sinó que ha estat pensat una construcció geopolítica en la qual s’ha prioritzat l’aspecte econòmic i financer de la societat global, reforçant el capitalisme. Quan parlem doncs de revolució de la informació ens referim al conjunt de canvis a què estem assistint, els quals mitjançant les noves noves tecnologies han permès aconseguir un nivell d’informació global mai vist.Fins i tot es podria dir que amb l’aparició d’Internet i l’accés públic a la xarxa, la informació pot arribar a tothom.

Això és molt desitjable, però segons ens diu Mattelart, aquestes tecnologies han anat avançant orientades a fomentar el coneixement que interessava als seus creadors.i sobretot , patrocinadors. Amb l’accés públic a la xarxa es crea un nou poder “soft power”, que mitjançant el concepte d’informació lliure del neoliberalisme entra a casa nostra i ens mostra una informació unes accions i unes idees que, igual que la publicitat, tenen la capacitat de generar desig.

Aquest poder permet doncs, mitjançant la seducció, legitimar accions i implantar canvis que no serien acceptats sense grans aldarulls. La seva finalitat és reduir l’estat fins a un estat mínim, de forma que les forces econòmiques i financeres puguin créixer sense cap lligam que no sigui el merament econòmic. Ho podem veure actualment. Com a exemples: la deslocalització d’empreses, i el retorn dels monopolis

La societat de la ignorància.

Dins  la societat del coneixement ens podem trobar, sovint, desbordats per la gran quantitat d’informació a la qual tenim accés. Dins la complexitat del coneixement actual a què teòricament tenim tots a l’abast, mitjançant les xarxes, suposa una gran   dificultat seleccionar i escollir el que realment t’interessa, pot crear confusió a  una part de la societat o fins i tot portar-la a l’auto exclusió.

A la vegada, l’avenç de la ciència i els nous reptes tecnològics potser són superiors a les capacitats humanes, si més no en les persones comunes que també ha de conviure amb la nova tecnologia, en el treball, a casa o en la seva formació.

Per altra banda el domini de les xarxes i els seus interessos, que fa que facilitin una informació o no, que destaquin uns fets o no, és a dir, que les utilitzin per “orientar” el coneixement de les persones cap a determinades posicions.

Veient la situació que es pot crear a a una persona comuna, cal pensar que portarà a un nou analfabetisme, que portarà als ciutadans analfabets a perdre les seves possibilitats de participar i controlar aspectes socials i polítics del seu món.

Els ciutadans, en una societat democràtica han de tenir criteri per poder participar en les decisions, i la complexitat d’aquestes requereix  una informació complexa. Si una part de la societat és analfabeta, la societat perilla i pot passar a ser la societat de la ignorància.

Globalització i identitat

Quan parlem de globalització ens referim a un procés objectiu que prové de les relacions entre les societats a través de les xarxes, generant la interdependència entre elles dins un únic sistema social mundial.

Quan parlem d’identitat ens referim a una comunitat o un individu. La identitat en una comunitat es construeix mitjançant un procés d’identificació dels individus, i a la vegada és la referència a la construcció del jo.

Per tant , aquest sistema social mundial construeix una nova identitat col·lectiva, amb un sistema de valors. Aquesta és doncs una  identificació, legitimadora, ja que són les institucions mundials que volen marcar la forma de vida a totes les societats. 

És per això que es troba amb la resistència de les comunitats que senten amenaçada la seva identitat, i no sempre volen, ni poden, canviar els valors que els identifica com a comunitat o com a individu. Això porta a un renaixement de les identitats. Ningú no pot respectar als demés si no es respecta a ell mateix.  

Veient el vídeo de propaganda que ens ha enviat en Joan, he sentit vergonya de la imatge d'home que ens ofereix. No sé si ha donat bon resultat, però al meu parer és impresentable i em pregunto, què és el que pretenen aquest tipus d'imatges? Vendre hamburgueses? Tot en aquest anunci és tant degradant... i la imatge final acaba de rematar-ho. Sembla que en el món de la publicitat tot és vàlid, i aquest, també forma part de la societat de la informació.

He buscat a internet aquesta empresa  i he trobat una declaració  de principis de l’any 2012, en la que ens diu que es vol mostrar com “socialment responsable” i .en  una notícia publicada ahir  mateix, ens confirma que es dedica a educar infants africans. Com es poden donar aquestes contradiccions ? Com es pot permetre algú donar un missatge com el del anunci i a la vegada dir que vols educar?

De fet, al meu parer, és una mica la contradicció de la societat de la informació, que ens intenta captivar amb imatges i missatges, tot sovint contradictoris, és possible que així arribin a més gent.El què fan és confondre'ns.