En primer lloc vull aclarir que, per motius personals i informàtics, no he estat capaç de poder aplicar el programa AntConc per tal de procedir a fer l’anàlisi lexicomètric del blog escollit. La primera opció, i potser la més adequada, era la de no presentar-lo, però he pensat que tot i no ser  el que se’m demana em serviria per treballar una mica el concepte d’anàlisi lexicomètric, encara que fos  d’una  manera més simple, mitjançant el word.  He cregut que podia ser una experiència millor que resignar-me a no presentar-lo.

He escollit el blog Feministes de Catalunya, creat l’any 2012. El corpus del treball l’he format amb quatre  textos del blog :  un comunicat del 7-1-2016 :Feministes de Catalunya denuncia radicalment l'assetjament a #dones polítiques. El segon,  Artemisa o l’esperit rebel , un  article de Sara Berbel  publicat 7-11-2015 ,  un tercer article  de Dolors Renau Violència: vull comprendre publicat també el 30-11-2015 i el quart de Violència masclista de  Marina Subirats,

Després de llegir els quatre  articles, la tècnica seguida ha estat intentar detectar  quines eren les paraules més freqüents , mitjançant l’aplicació “buscar”  del Word.

S’han agrupat els resultats del singular i el plural en un de sol per la mateixa paraula, indicant-se en el cas que s’ha fet.

Podem veure  resultat  en la taula següent,

Paraules	nombre	paraules	Nombre
Dona+dones	33	identitat	3
Home +homes	30	imposar	3
Violència	26	poder	3
Masclista+ masclistes	9	acusació	2
Dret + drets	8	Agressivitat	2
Masculi+ masculina	8	Dolor	2
Feministes	6	lluita	2
Viril- virils	6	Activista+ activistes	2
Política	4	dolor	1
educació	3	feminista	1
Estereotip	3

S’ha relacionat violència amb masclisme, de gènere i altres , a través dels text del corpus i s’han obtingut  els següents resultats: Violència masclista 6, violència de gènere 1, violència altres 19.

Conclussions,

Tot i no tenir suficients dades i no disposar de l’eina adequada, el resultat d’aquest anàlisi lexicomètris em porta a dir que el problema de la violència envers les dones, pel nombre de vegades que parla de violència, es refereix més vegades a la violència en general de la societat que a la violència masclista. 

Treball de recerca

En primer lloc vull aclarir que, per motius personals i informàtics, no he estat capaç de poder aplicar el programa AntConc per tal de procedir a fer l’anàlisi lexicomètric del blog escollit. La primera opció, i potser la més adequada, era la de no presentar-lo, però he pensat que tot i no ser el que se’m demana em serviria per treballar una mica el concepte d’anàlisi lexicomètric, encara que fos d’una manera més simple, mitjançant el word. He cregut que podia ser una experiència millor que resignar-me a no presentar-lo. He escollit el blog Feministes de Catalunya, creat l’any 2012. El corpus del treball l’he format amb quatre textos del blog : un comunicat del 7-1-2016 :Feministes de Catalunya denuncia radicalment l'assetjament a #dones polítiques. El segon, Artemisa o l’esperit rebel , un article de Sara Berbel publicat 7-11-2015 , un tercer article de Dolors Renau Violència: vull comprendre publicat també el 30-11-2015 i el quart de Violència masclista de Marina Subirats, Després de llegir els quatre articles, la tècnica seguida ha estat intentar detectar quines eren les paraules més freqüents , mitjançant l’aplicació “buscar” del Word. S’han agrupat els resultats del singular i el plural en un de sol per la mateixa paraula, indicant-se en el cas que s’ha fet. Podem veure resultat en la taula següent, Paraules nombre paraules Nombre Dona+dones 33 identitat 3 Home +homes 30 imposar 3 Violència 26 poder 3 Masclista+ masclistes 9 acusació 2 Dret + drets 8 Agressivitat 2 Masculi+ masculina 8 Dolor 2 Feministes 6 lluita 2 Viril- virils 6 Activista+ activistes 2 Política 4 dolor 1 educació 3 feminista 1 Estereotip 3 Conclussions, Tot i no tenir suficients dades i no disposar de l’eina adequada, el resultat d’aquest anàlisi lexicomètris em porta a dir que el problema de la violència envers les dones, pel nombre de vegades que parla de violència, es refereix més vegades a la violència en general de la societat que a la violència masclista.

Interactivitat i lectoautors

En l’oralitat el comportament dels oients ajudava al narrador a aprofundir o allargar més o menys la narració i a la vegada li estimulava la creativitat. Amb l’escriptura, al perdre la veu directa del narrador, tot i que el lector creï el seu món propi a partir del relat llegit i la seva visió no coincideixi amb l’autor, no té possibilitat d’afectar al text, és doncs un autor sense possibilitats d’escriptura. En canvi, la tecnologia segons Moreno, ens regala la figura del lectoautor, ja que el que és digital es pot transformar i permet la interactivitat que ens apropa més al coautor de l’oralitat que al lector de llibres.. Els nivells d’interactivitat que es pot aconseguir amb un text digital és molt superior als graus de participació formulats per l’autor als lectoautors. Així , seguint amb Moreno, la participació es pot classificar en tres tipus: la selectiva en la que el receptor escull l’ordre i la duració però no fa cap transformació del text aportat per l’autor. És el mateix que es podria fer amb un llibre, en el qual a través de l’ índex esculls el tema que t’interessa però no pots variar el contingut. La participació transformativa, en la que l’usuari no sols pot triar els temes que permeti l’autor, sinó que també pot transformar-los. Així l’autor ens proposa possibilitats de canvis d’escenari i personatges que poden enriquir la narració, però no es pot variar la trama que ell ha marcat. En canvi, la participació constructiva ens permet seleccionar, transformar i construir noves propostes que l’autor no tenia previstes, i és aquesta participació la que permet la realització plena del lectoautor. Tant els autors com els lectoautors s’han d’anar adaptant a la nova escriptura i no sempre és fàcil canviar formes de lectura de segles. Ens caldrà un gran esforç a tots plegats. Moreno, Isidro. Escritura hipermèdia y lectoautores. Universidad Complutense de Madrid.

La revolució de la informació i el soft power

Amb els avenços que es produeixen en les TIC, i les capacitats que ens ofereixen les xarxes se’ns planteja la possibilitat d’arribar a un món més democràtic, solidari i global. Però el desenvolupament de la tecnologia no ha estat orientat en aquest sentit, sinó que ha estat pensat una construcció geopolítica en la qual s’ha prioritzat l’aspecte econòmic i financer de la societat global, reforçant el capitalisme. Quan parlem doncs de revolució de la informació ens referim al conjunt de canvis a què estem assistint, els quals mitjançant les noves noves tecnologies han permès aconseguir un nivell d’informació global mai vist.Fins i tot es podria dir que amb l’aparició d’Internet i l’accés públic a la xarxa, la informació pot arribar a tothom.

Això és molt desitjable, però segons ens diu Mattelart, aquestes tecnologies han anat avançant orientades a fomentar el coneixement que interessava als seus creadors.i sobretot , patrocinadors. Amb l’accés públic a la xarxa es crea un nou poder “soft power”, que mitjançant el concepte d’informació lliure del neoliberalisme entra a casa nostra i ens mostra una informació unes accions i unes idees que, igual que la publicitat, tenen la capacitat de generar desig.

Aquest poder permet doncs, mitjançant la seducció, legitimar accions i implantar canvis que no serien acceptats sense grans aldarulls. La seva finalitat és reduir l’estat fins a un estat mínim, de forma que les forces econòmiques i financeres puguin créixer sense cap lligam que no sigui el merament econòmic. Ho podem veure actualment. Com a exemples: la deslocalització d’empreses, i el retorn dels monopolis

La societat de la ignorància.

Dins  la societat del coneixement ens podem trobar, sovint, desbordats per la gran quantitat d’informació a la qual tenim accés. Dins la complexitat del coneixement actual a què teòricament tenim tots a l’abast, mitjançant les xarxes, suposa una gran   dificultat seleccionar i escollir el que realment t’interessa, pot crear confusió a  una part de la societat o fins i tot portar-la a l’auto exclusió.

A la vegada, l’avenç de la ciència i els nous reptes tecnològics potser són superiors a les capacitats humanes, si més no en les persones comunes que també ha de conviure amb la nova tecnologia, en el treball, a casa o en la seva formació.

Per altra banda el domini de les xarxes i els seus interessos, que fa que facilitin una informació o no, que destaquin uns fets o no, és a dir, que les utilitzin per “orientar” el coneixement de les persones cap a determinades posicions.

Veient la situació que es pot crear a a una persona comuna, cal pensar que portarà a un nou analfabetisme, que portarà als ciutadans analfabets a perdre les seves possibilitats de participar i controlar aspectes socials i polítics del seu món.

Els ciutadans, en una societat democràtica han de tenir criteri per poder participar en les decisions, i la complexitat d’aquestes requereix  una informació complexa. Si una part de la societat és analfabeta, la societat perilla i pot passar a ser la societat de la ignorància.

Globalització i identitat

Quan parlem de globalització ens referim a un procés objectiu que prové de les relacions entre les societats a través de les xarxes, generant la interdependència entre elles dins un únic sistema social mundial.

Quan parlem d’identitat ens referim a una comunitat o un individu. La identitat en una comunitat es construeix mitjançant un procés d’identificació dels individus, i a la vegada és la referència a la construcció del jo.

Per tant , aquest sistema social mundial construeix una nova identitat col·lectiva, amb un sistema de valors. Aquesta és doncs una  identificació, legitimadora, ja que són les institucions mundials que volen marcar la forma de vida a totes les societats. 

És per això que es troba amb la resistència de les comunitats que senten amenaçada la seva identitat, i no sempre volen, ni poden, canviar els valors que els identifica com a comunitat o com a individu. Això porta a un renaixement de les identitats. Ningú no pot respectar als demés si no es respecta a ell mateix.  

Veient el vídeo de propaganda que ens ha enviat en Joan, he sentit vergonya de la imatge d'home que ens ofereix. No sé si ha donat bon resultat, però al meu parer és impresentable i em pregunto, què és el que pretenen aquest tipus d'imatges? Vendre hamburgueses? Tot en aquest anunci és tant degradant... i la imatge final acaba de rematar-ho. Sembla que en el món de la publicitat tot és vàlid, i aquest, també forma part de la societat de la informació.

He buscat a internet aquesta empresa  i he trobat una declaració  de principis de l’any 2012, en la que ens diu que es vol mostrar com “socialment responsable” i .en  una notícia publicada ahir  mateix, ens confirma que es dedica a educar infants africans. Com es poden donar aquestes contradiccions ? Com es pot permetre algú donar un missatge com el del anunci i a la vegada dir que vols educar?

De fet, al meu parer, és una mica la contradicció de la societat de la informació, que ens intenta captivar amb imatges i missatges, tot sovint contradictoris, és possible que així arribin a més gent.El què fan és confondre'ns.